Avui he assistit a una formació de l'Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona (IDP-UB) sobre què cal posar en l'apartat d'impacte social dels projectes de recerca, i m'ha semblat molt interessant des del punt de vista axiològic.
Arran de les intervencions de la Dra. Montse Cruz (EIT Health), la Dra. Marta Soler (UB) i el Dr. Josep Perelló (UB), considero fonamentals algunes idees:
Si algú ens financia la recerca és lògic que demani un retorn de la seva inversió.
Per definir quin serà l'impacte en un projecte de recerca cal parlar amb tots els agents implicats.
Entre els agents implicats podem pensar en la següent cadena de valor:
Usuaris – Finançadors – Proveïdors – Distribuïdors – Productors – Polítics
Ens hem d'esforçar per involucrar ajuntaments, centres educatius, museus, etc. a qui pugui interessar el nostre projecte.
Potser siguem molt bons en la disciplina de la nostra recerca, però si no tenim una bona xarxa d'agents implicats no tindrà sortida.
Cal pensar en grups interdisciplinars.
Hauríem d'involucrar la ciutadania en totes les fases de la recerca (definició, disseny, recollida de dades –per transcriure, fer fotos, aportar dades...–, interpretació de resultats i propostes d'acció)
Per mesurar l'impacte social cal trobar indicadors. En un projecte tampoc no cal concretar molt els detalls, però sí que ens hem de preocupar que els indicadors siguin mesurables i no costin de mesurar.
Cal que diferenciem entre
Impacte científic (que vindria a ser com la difusió dels resultats)
Impacte polític (transferència)
Impacte social (evidència dels beneficis que ha creat la transferència)
Tot això m'ha fet pensar en una intervenció que va fer ja fa anys la Dra. Ma. Teresa Anguera (2010) a l'Escola d'Estiu de Doctorat de la Facultat de Pedagogia, on ja va insistir en la responsabilitat social de la investigació així com la importància de la transferència dels resultats de la mateixa a la societat, animant a la construcció social d’una comunitat investigadora que continuï treballant per repercutir socialment els resultats de les seves investigacions.
Bibliografia
Anguera-Argilaga, M. T. (2010). La función social de la investigación. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 3(1), 1–16. https://doi.org/10.1344/reire2010.3.1311
Hourneaux Junior, F., & Sandes-Guimarães, L. V. de. (2020). Research impact - How to evaluate it? Editorial impact series Part 2. RAUSP Management Journal, 55(4), 427-433. https://doi.org/10.1108/RAUSP-10-2020-227
Irwin, A. (1995). Citizen Science: A Study of People, Expertise and Sustainable Development. Routledge.
Perelló, J., Bonhoure, I., Cigarini, A., & Vicens, J. (2019). Ciència ciutadana a les biblioteques: Observa, analitza, crea i participa. https://doi.org/10.5281/ZENODO.3540829
Vohland, K., Land-Zandstra, A., Ceccaroni, L., Lemmens, R., Perelló, J., Ponti, M., Samson, R., & Wagenknecht, K. (Eds.). (2021). The Science of Citizen Science. Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-030-58278-4 (accessible, Open Access)
Comments