Com avaluar la qualitat de la docència universitària
- Francesc Martínez-Olmo
- Jun 13
- 2 min de lectura
El treball que hem publicat amb Felipe González-Catalán i Zoia Bozu tracta sobre com professors i estudiants entenen i valoren l’avaluació de la qualitat de l’ensenyament a la universitat, i sobre quins aspectes hauria de tenir en compte perquè sigui realment útil.
El tema és rellevant perquè qüestiona els sistemes habituals d’avaluació docent, que sovint es basen quasi només en enquestes a estudiants i s’utilitzen amb finalitats administratives. L’article mostra que això no capta bé la complexitat de l’ensenyament i que, a més, molts estudiants ni tan sols entenen per a què serveix avaluar la qualitat de la docència. Per això, es proposa avançar cap a avaluacions més completes, contextualitzades i orientades a millorar l’ensenyament, integrant múltiples fonts d’informació i promovent la reflexió docent.
Des de la meva perspectiva metodològica particular, aquest estudi reforça la idea que l’avaluació de fenòmens complexos —com la qualitat de la docència— no pot reduir-se a instruments únics ni a indicadors simplificats. L’aportació més rellevant és situar l’avaluació com un procés necessàriament multidimensional, contextualitzat i amb finalitat formativa, cosa que implica combinar mètodes, fonts i perspectives.
Valoro especialment l’enfocament qualitatiu-interpretatiu emprat, perquè permet accedir a les concepcions i significats que professors i estudiants atribueixen a l’avaluació, cosa imprescindible per dissenyar sistemes vàlids. Així mateix, l’ús de l’anàlisi temàtica i la construcció d’un marc interpretatiu aporten un model transferible per repensar sistemes d’avaluació en altres contextos.
En termes metodològics, l’article també evidencia una qüestió clau: la validesa d’un sistema d’avaluació no depèn només dels seus instruments, sinó de la seva comprensió per part dels actors i de la seva integració en cultures institucionals de millora. Per això, qualsevol disseny avaluatiu hauria d’incorporar principis com la transparència, la triangulació d’evidències i la participació dels implicats.
Considero que aquest treball contribueix a desplaçar l’avaluació docent des d’un enfocament tècnic-administratiu cap a un enfocament epistemològic i formatiu, coherent amb la complexitat de l’ensenyament universitari.
Referència:
González-Catalán, F., Bozu, Z., & Martínez-Olmo, F. (2026). Evaluating teaching quality in higher education: stakeholder perspectives. Educational Research, 1–18. https://doi.org/10.1080/00131881.2026.2682829
Article acceptat:
Comentaris